Avui amb l’objectiu d’enriquir més el blog de la revista, tal com ens va recomanar el nostre professor, l’equip de publicitat hem realitzat diferents entrevistes als membres del grup. Ha sigut interessant poder escoltar respostes a preguntes com: «Quines són les teves expectatives en relació a les Jornades Blanquerna?» Hem pogut veure l’entusiasme amb què encaren els pròxims dies. La idea general que hem pogut extreure ha sigut que tothom espera poder nodrir-se molt dels diferents debats i taules rodones i a la vegada que tothom té una valoració molt positiva del funcionament del grup i unes expectatives molt bones del resultat final de la revista.

Avui amb l’equip de publicitat hem pogut veure la dificultat que suposa donar per acabat un anunci i que aquest agradi a tot el públic. Després de diferents dies treballant sobre alguns esbossos de diferents possibles anuncis per a la revista hem vist que no estaven del tot finalitzats. Això ha sigut quan ho hem mostrat al professor i als nostres companys de revista els quals ens han donat les diferents opinions dels possibles retocs que havia de fer. Ens ha fet veure que per molt que a nosaltres ens encantessin aquells anuncis és molt important escoltar l’opinió del públic, ja que aquest es qui ha de comprar el producte.

Fa dos anys vaig assistir a un curs de «lidership» a un campament a Londres. Vaig aprendre diferents lliçons sobre les diferents «skills» que un bon líder necessita per tal que aquest assoleixi els objectius del grup que encapçala. Com per exemple; la intel·ligència emocional, la confiança, el compromís, la comunicació…

Per molt que sigui un tema molt estudiat i analitzat, és molt difícil trobar a persones qualificades de totes aquestes habilitats. Per sort l’Alícia, directora de l’equip de la revista, personifica una líder amb totes aquestes qualitats. Gràcies a això, l’organització i la realització de la revista, de moment, ha estat perfecta; dins dels horaris establerts, del gust de tots, amb un treball equitativament repartit… Crec que és molt enriquidor tenir com a companya una persona de la qual podem aprendre tant.

Haviem sentit a parlar d’una tasca fonamental del seminari de narració: La revista. Aquesta es tractava d’un conjunt d’articles extrets de les jornades de comunicació de la universitat. Pero aquest matí la idea flotant que teniem sobre la revista ha pres forma i hem començat a organitzar les diferents tasques.

Al principi de tot, hem començat a parlar sense cap mena d’ordre decidint quin volíem que fos el nostre rol en el treball. Però a poc a poc, entre tots hem aconseguit anar organitzant les feines de cada un. Estipulant qui cobria cada conferència, en quina hora i quin dia.

A través de les xarxes socials, m’he trobat un anunci que per a mi és molt emblematic. L’anunci d’Estrella Damm de l’any 2009.

Un dels motius que em van decantar per estudiar la carrera de Publicitat, va ser el somni d’acabar fent algun cop un anunci que transmeti i marqui tant com l’anterior:

L’any 2009, va sorgir el primer anunci de la nova campanya publicitària de la marca. Va estar rodat a la illa de Formentera, amb imatges d’estiu, de vacances, festa i amor. La combinació dls quatre factors va fer que la campanya tingués un gran ressò i que la canço que l’acompanya es sigui escoltant avui en dia .

La trama de l’anunci comença amb el títol de “Formentera” i un cotxe baixant per una carretera de l’illa i arribant al port de Formentera. La narració presenta un jove que arriba a Formentera i coneix dues joves que li ensenyen l’illa mentre va sorgint l’amor. Es pot percebre un missatge de llibertat d’amor i de felicitat que transmet tant les aventures dels joves en l’illa de Formentera, com també tots els indrets d’aquesta illa.

Els anuncis d’Estrella Damm en general, comuniquen una idea de Mediterrani com un espai únic. Sobretot en concret de les Illes Balears protagonistes de la majoria dels seus anuncis d’aquesta mena. A part de publicitar la cervesa de la marca Estrella Damm en els diferents anuncis també es publicita les pròpies illes. En l’àmbit turístic s’ha creat un vincle emocional amb aquestes illes que directament ens fan pensar amb un destí per a viure unes vacances ideals a una illa mediterrània mentre es pren la cervesa, coneixent el lloc, les festes… Amb tot això, amb més raó em fascinen aquests anuncis, ja que amb una música i unes simples imatges estiuenques es promocionen dos productes a la vegada, multiplicant per dos l’èxit del curt.

Avui en dia sembla que l’única font d’informació que existeix siguin els buscadors d’Internet, encapçalats per Google. Si no sabem com cuinar un plat: busquem la recepta per internet, si ens volem informar per un treball: busquem la informació per internet, si ens trobem malament: busquem la informació per internet…

Ens hem oblidat que hi ha moltes altres fonts que han estat utilitzades durant tota la història de la humanitat i que són molt més fiables que les xarxes en línia. Un exemple són les biblioteques, aquestes reuneixen segles i segles de coneixement. Cadascun dels seus llibres és el producte d’una enorme cadena de muntatge on es comprova la fiabilitat del seu contingut, el format… Comparant-ho amb internet, on som conscients que està replè d’informació falsa i errònia, perquè seguim inclinant-nos per als buscadors en línia. L’ideal seria que ambdues eines de recerca d’informació és complementessin entre si: obtenint una informació 100% certa. Però tristament, el futur és predictible i els llibres a paper en un futur molt pròxim desapareixeran.

• 

• 

• 

Sempre m’han fascinat les campanyes de publicitat de la marca d’alcohol Absolut. Avui, per casualitat, a través de les xarxes m’he trobat un exemple i he decidit aprofundir en les qualitats que diferencien aquesta campanya d’altres.

Aquesta és unes de les més famoses que s’ha vist al llarg de la història de la publicitat. L’èxit d’aquesta campanya publicitària, ha estat simplement mostrar una ampolla d’alcohol amb un disseny acompanyant-la del nom de la marca a la part inferior del cartell. O, en molts dels casos, com en els tres exemples anteriors ni s’ha mostrat aquesta ampolla sinó que se li ha donat forma a diferents objectes i paisatges que la representen.

La simplicitat en la seva publicitat i l’art que l’acompanya ha fet que molts artistes hagin volgut dissenyar ampolles per a la marca. Com per exemple, el més conegut i el que he tingut la sort de poder veure amb directe l’obra d’ Andy Warhol amb el seu «Absolut Warhol» , com podem veure a continuació:

• 

Amb el pas dels anys, els cartells han evolucionat. Tot hi aquets canvis de format, ja sabem de quin producte es tracta, ja que el nom de la marca sempre es manté igual posicionat. Això es pot veure en l’exemple de Warhol.

Una altra cosa que considero que ha fet d’aquesta campanya publicitària un èxit és la relació de diferents ampolles amb diferents països. Això provoca que el públic comprador d’aquesta marca s’identifiqui amb les diverses ciutats i compri el producte. En aquests anuncis, apareix la paraula Absolut unida a una ciutat concreta. Com per exemple, podem veure Absolut L.A, Absolut Roma, Absolut Venice, Absolut Boston, Absolut Brooklyn, Absolut Budapest … i altres ciutats del mapa publicitari de la marca.

Dóna la sensació que és una fórmula eterna, ja que els missatges poden canviar al mateix temps que ho fa la societat. Però el format dels cartells publicitaris es pot mantenir eternament.

Jo crec que el que més fascina el públic és aquesta creativitat i aquest art que porta a imaginar i a traslladar-se a altres llocs, països o moments. Són cartells que fan pensar i fan que quedem fascinats per la manera en què col·loquen una ampolla de vodka en qualsevol espai, o que fan de qualsevol espai una ampolla de vodka.

Després d’haver llegit dos capítols de l’Absolut digital a classe de Sociologia de la Comunicació, hem tingut un debat sobre diversos conceptes que apareixen en aquest llibre. Un dels que més m’ha sorprès i amb què estic totalment en desacord, és amb la necessitat que hi hagi una educació específica per a l’us de les tecnologies.

Considero que no és necessària una assignatura específica on s’expliquin els usos i riscos de les noves tecnologies com les xarxes socials. Crec que nosaltres mateixos amb la racionalitat, els coneixements i l’experiència podem arribar a aquestes conclusions.

Sí que és bo, que s’introdueixin les noves eines a les aules,com les tablets o els ordinadors, però no és necessari que es parli dels seus riscos.

a

Avui en la classe de Gestió de la Informació. hem parlat de diversos conceptes pels quals el propietari de la xarxa social Facebook, Mark Zuckerberg, mostrava una seriosa preocupació. Un d’aquests conceptes era el terme despolarització, que avui en dia està vigent en totes les xarxes socials. M’ha semblat un concepte molt interessant i he decidit reflexionar una mica sobre aquest.

Des de l’aparició de les cookies (un fragment d’informació que està enviat des d’un servidor d’una pàgina web o una aplicació a un navegador. Aquesta informació pot ser usada posteriorment per tal de classificar l’informació que arriba al consumidor ) tots els usuaris de les xarxes socials i d’internet rebem informació dirigida estrictament a nosaltres. Aquesta ha estat escollida a través de qualsevol acció anterior que hàgim fet online. Per això, els consumidors ja no obtenim informació neutral. Per exemple, si jo entro a la xarxa social Instagram i indico que m’agrada una fotografia del Futbol Club Barcelona, tota la informació que m’arrivi en un futur, i d’esports en general, serà favorable a aquest equip i no a un altre, com per exemple al Real Madrid. Un altre exemple molt clar es veu reflectit en la política; si jo indico la meva afinitat per un partit d’esquerres, tots els continguts posteriors serán favorables a aquesta inclinació política i no a una altra.

Trobo que la polarització s’hauria d’erradicar. El més indicat per aconseguir una societat amb persones respectuoses i intel·ligents, amb una opinió i un discurs propis i ben formats, és la informació neutral o la comparació d’aquesta informació.

• 

Després del gran impacte que m’ha produït veure aquest anunci en una revista de casa, he decidit analitzar una mica el perquè de la seva originalitat.

L’anunci forma part d’una campanya de sensibilització de la Direcció General de Trànsit. Com podem veure el canal que s’ha utilitzat és el canal visual, concretament la premsa escrita.

En ella es mostren una sèrie de frases acompanyades d’una imatge de fons. Aquesta està presentada per un home dividit en dos parts. Per un costat apareix el rostre amb un color viu, però amb l’expressió trista ja que està entre reixes. D’altra banda, apareix aquest mateix rostre pàl·lid, dins d’una bossa simulant un difunt. L’acompanya el text Vivo-Muerto; paraules que estan unides per un eletrocardiograma.

Amb aquesta publicitat d’impacte, amb una sola imatge i quatre paraules, la Direcció General de Trànsit aconsegueix la seva funció: advertir el conductor de les terribles conseqüències que pot portar conduir irresponsablement.