Sincerament, el primer dia de classe de l’assignatura d’Estètica, no tenia cap tipus de coneixement de què anava a fer, tot i que amics externs a la universitat, feien broma de si m’ensenyarien a depilar o a tallar cabells.

Però avui finalment he vist que durant tota la meva vida he parlat d’estètica sense saber-ne. Des de ben petits quan distingim si ens agradar el color verd o el blau, si ens agrada una música o una altra, fem l’us de l’Estètica ja que ho fem a través dels nostres sentits. És impressionant com després de 18 anys d’existència, descobreixo una ciència que estudia una cosa tant quotidiana i propera com els gustos de les persones a través dels sentits.

Després de visualitzar el film anomenat «Campeones» de Javier Fesser estrenada fa quasi un any i guanyadora de dos premis Goya, he pogut veure com aquest ha aconsguit realitzar una pel·lícula que demostra que l’humor no té limits.

Durant la meva trajectòria acadèmica, he fet nombrosos debats sobre aquest tema i mai havia arribat a cap conclsuió, però avui ho puc confirmar. Fesser ha aconseguit que a través de les persones amb discapacitats, un tema tan delicat com és, se’n pugui fer humor.

Un dels punts forts de la pel·lícula, és que els actors no estan actuant, són gent amb discapacitats reals i ells mateixos es presenten amb humor. Amb un món tan «sensible» com l’actual i a la vegada amb tant poc respecte; films com aquest poden canviar la mentalitat de moltes persones i ajudar a que les relacions entre aquestes siguin millors.

Avui he assistit a la primera classe de l’assignatura Sociologia de la Comunicació. M’ha semblat molt interessant la comparació que el professor ha fet entre un concepte de química, com la Disrupció ( Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid, líquid o gasós quan la tensió a la qual és sotmès arriba al valor de la tensió disruptiva) amb el comportament de la sociologia en la societat. En concret, l’exemple que ha utilitzat de disrupció tractava sobre l’aplicació de la calor a l’aigua fent que aquesta canvïi d’estat; passant de líquid a gasos.

Concretament, el professor ha comparat l’exemple anterior amb com la tecnologia d’avui en dia afecta en les relacions dels individus en les seves relacions socials. L’exemple que ha posat és com en un simple sopar familiar l’ús dels telèfons mòbils ha fet que les famílies és distancïin entre elles.

En un entretingut dinar familiar de diumenge, he tingut una disputa amb el meu oncle el qual m’afirmava que el món estava molt millor que en qualsevol època anterior. Però jo deia que no, que hi ha moltes més dictadures, molta més pobresa, molts més polítics amb poca integritat… Al llarg de la conversa, m’he adonat que ell tenia raó, ja que el seu màxim argument era el fet que ara, no és que hi hagi més problemes, és que aquests estan viralitzats i globalitzats per tot el món. I tot això és un punt totalment positiu per a l’evolució de la societat, ja que el fet que es viralitzi fa al mateix temps que la humanitat sigui conscient dels problemes i es solidaritzi amb aquests, ajudant a poc a poc que desapareguin.

Posteriorment també hem discutit sobre els dos magistrals problemes de la societat: el canvi climàtic i la sobrepoblació. Ell afirmava que el primer era més fàcil de millorar que el segon i jo li negava totalment. En aquest punt també m’ha acabat convencent, ja que argumentava que, gràcies a la tecnologia, es podrà trobar la manera de solucionar el canvi climàtic. D’altra banda, la sobrepoblació del planeta no s’atura i en l’actualitat no existeixen ni epidèmies ni guerres que puguin aconseguir-ho.

D’aquesta conversa he conclòs que sempre al debatre cal escoltar els altres i tenir una «open mind», en comptes de tancar-nos fermament en les nostres idees.

Arrel d’una conversa amb un amic del meu pare que es dedica al món de la comunicació, he dedicat uns moments a reflexionar sobre la «contaminació» que hi podem trobar.

Avui en dia, som privilegiats de gaudir d’una xarxa de comunicació
extremadament eficaç, capaç de traspassar qualsevol tipus d’informació d’una punta a l’altra del món en tan sols pocs segons. Aquest fet
hauria de suposar el principi de l’entesa entre individus, hauria de facilitar
que uns poguéssim nodrir-nos del coneixement d’altres i a la inversa, què
fóssim capaços de tenir accés a qualsevol tipus d’informació sense la por
a ser enganyats. Però cal ser realista i deixar de banda les possibles
situacions idíl·liques; aquesta xarxa de comunicació de què disposem està en gran part contaminada per manipulacions i enganys, tot i això, el nostre
objectiu com a comunicadors ha de ser trobar l’agulla al paller, és a dir,
aconseguir trobar en aquest immens mar de coneixaments, aquelles informacions que realment valguin la pena i s’apropin el màxim possible a l’objectivitat.

El text d’avui el volia dedicar a opinar sobre un anunci que sempre m’ha fascinat i avui, per casualitat, l’he tornat a visualitzar. Es tracta d’un anunci de Coca-Cola. (​https://www.youtube.com/watch?time_continue=15&v=BEhd2S5GbUg)​

Com en tots els anuncis d’aquesta marca, es mostra una utopia de la felicitat. En l’exemple anterior, els creadors de l’anunci es volen arrelar al desig de tot humà de fer d’aquest món un món just i millor per a tothom. Per això, empleen la funció emotiva per tal d’arribar al cor de l’espectador i fer-li sentir que amb el consum de la seva marca, s’arriba a la felicitat.

L’anunci a mi sempre m’ha agradat perquè transmet molta positivitat i felicitat. Em fascina que a través de la publicitat d’una beguda amb gas et puguin fer arribar a creure amb les raons per les quals el món té parts positives i que val la pena creure-hi. Sobretot, el que més m’ha sorprès es que el comerciant aconsegueix el seu objectiu a través de diferents dades molt curioses, com per exemple que es fabriquen més diners del monopoli que dòlars, o que per cada corrupte hi ha 8 donants de sang…
Però considero que enmig d’un món on els mitjans d’informació s’encarreguen de donar-nos desgràcies contínuament i tot ens condueix als desastres, fan falta anuncis com els de Coca-cola que amb uns minuts aporten una mica d’esperança a totes aquelles persones que ja no hi creuen.

31/01/2019

Després d’assistir a la primera classe de seminari de narrativa i posteriorment a la de la matèria Llengua III, he reflexionat sobre la importància de la qualitat i la quantitat de les nostres lectures per tal de construir un bon discurs.

Els joves, en l’actualitat, sovint no utilitzem aquesta eina i substituïm les lectures de grans obres literàries pels encapçalaments de les fotos de les xarxes socials que altres joves, amb el mateix nivell lingüístic que nosaltres, han publicat. D’aquesta manera a poc a poc els futurs publicistes, advocats, polítics, docents i empresaris van deixant enrere l’oportunitat de construir qualsevol mena de text coherent. Considero que hauríem d’apagar les pantalles dels telèfons i dels ordinadors i obrir els llibres que tenim aparcats als nostres prestatges.