Ahir ens vam reunir per començar a fer les fotografies del foto relat que ens serviran per a tota la part que succeïx en la pista de basquet.

Avui hem realitzat totes aquelles que faltaven on ens hem trobat algunes dificultats com per exemple la representació d’un escenari.

Agafem amb ganes els dos dies que ens queden, de maquetació i edició, per finalment poder veure tot el conjunt de la feina feta en el resultat final.

Avui després de haver quedat per decidir les onomatopeies, les metafores visuals… m’he adonat de l’importància de mes expresions en el dia a dia.

He recordat a un amic que vaig conèixer fa poc el qual no mostrava cap tipus d’expressió, era una persona totalment plana. Hem va recordar una mica al comportament dels nadons els quals deixen molt a interpretar en cada acte que fan.

A partir del relat de l’Anna Gallego, Tinta Negre, hem elaborat conjuntament el Story Board per posteriorment poder realitzar el Foto relat. A continuació hi ha adjuntat les tres pàgines que el componen:

Després d’aquesta organització, i que també tenim ja el format online de com serà el disseny de la revista el divendres ens reunirem per a realitzar les fotografies que componen el foto relat.

Mai m’havia aturat a pensar en la importància de donar detalls del temps en una narració.

Avui després de llegir tots els textos dels meus companys on s’intentava fer enfasi en el tema he vist que amb simples tècniques com utilitzar connectors de temps, o fer una llarga descripció dels espais es pot treballar aquest tema.

Després del visionat del de final l’adaptació feta per John Huston de l’obra de James Joyce els morts, he pogut veure com hi ha modificacions lleus però significatives.

Simples detalls com les perspectives des de les quals es narra la pel·lícula o el llibre fan que hi hagi una perspectiva totalment diferent de la història en un cas de l’altre.

D’altra banda, gràcies a les grans descripcions de l’escriptor, no podem veure moltes diferències quant als personatges o als espais que apareixen a diferència de moltes altres adaptacions.

Ahir vam començar la difícil tasca de pensar la trama i l’argument del relat que hem de fer com a treball final del seminari de narració. Mentre ho feia vaig reflexionar sobre la quantitat d’hores que han de passar els escriptors i els guionistes per arribar a realitzar les grans històries amb arguments plens de significat i de sentit.

També vam haver de pensar en els personatges i em vaig realitzar que tots els que creava encaixaven amb coneguts meus. Això em va fer pensar amb la quantitat d’escriptors que hauran seguit aquest patró i que probablement molts dels personatges dels quals ens enamorem, a les novel·les a les pel·lícules existeixin ( no exactament) a la realitat.

Després d’escoltar la presentació del llibre i la pel·lícula tan fuerte, tan cerca tinc molta curiositat per a conèixer més sobre la història visualitzant el film i fent la lectura de l’obra.

Sobretot m’ha marcat una frase ressaltada a la presentació que diu:

«Si el sol fuera a explotar… ni siquiera lo sabrías hasta los 8 minutos. Porque es lo que tarda la luz en llegar a nosotros, por ocho minutos el mundo aún tendría luz y aún sentiríamos calor. Ha pasado un año desde que mi papá murió y pude sentir mis 8 minutos con él… terminándose.»

Crec que aquesta frase ens deixa molt a reflexionar.

Després de la lectura dels dos relats. El incidente del Puente del Búo de Ambrose Bierce i La noche boca arriba de Júlio Cortázar, he pogut descobrir en la literatura un tipus d’argument i de format que sempre havia relacionat més amb el cinema.

Avui mateix, amb la presentació de la pel·lícula Los Otros hem pogut veure com apareix un argument semblant al dels dos relats: durant tot el film, l’espectador pensa que la realitat és una i la ficció ( o en aquest cas els fantasmes ) una altra, i al final es troba amb un gir on tot allò que havia pensat és incorrecte i s’intercanvien la realitat i la ficció que semblaven més obvies.

És interessant veure com grans escriptors com Bierce o Cortázar fan ús d’aquestes eines en relats tan curts com els mencionats i la quantitat de tècniques que es poden aprendre de les seves obres.

Avui durant l’hora de seminari hem tingut la sort que ens acompanyes l’escriptora de l’obra Els llits dels altres, Anna Punsoda.

M’ha semblat molt interessant poder escoltar com es va formular els diferents plantejaments per poder redactar l’obra.

La jove també ens ha enlluernat amb els seus coneixements literaris i amb tots els procediments pels quals passa un llibre d’ençà que es redacta fins que es publica.

Després de la lectura i el comentari de la gran obra d’Anna Punsoda els llits dels altres puc dir que es un llibre que m’ha sorpres amb molts aspectes i la majoria d’ells els comparteixo amb els meus companys. 

Una lectura que vaig iniciar amb poques ganes, em va sorprendre des del primer moment. Un fet personal que em va fer prestar una especial atenció al relat va ser l’aparició de noms de diferents pobles, com Montblanc o Les Borges, que formen part de la comarca de la que prové la meva mare: Les Garrigues. Al estar familiaritzada tant amb aquests, com amb la ciutat de Lleida, on hi resideixen molts dels meus parents, em vaig sentir molt comoda quan es parlava dels diferents espais durant el transcurs de la lectura. 

Al mateix temps, em van impressionar molts altres aspectes com la traumàtica història de la protagonista, l’intriga que l’autora ha aconseguit mantenir fins al final de la lectura, o la forma en que està narrada.